Està clar que per a entendre la realitat que ens rodeja hem d’estar informats i tenir accés a la mateixa. La informació ens arriba de diferents maneres i per diferents focs. Un dels més importants és la provinent de la comunicació amb altres persones. Però avui en dia, a la societat de la informació, és imprescindible saber interpretar els missatges amb que ens bombardegen diàriament. Com educador/es socials és bàsic saber transmetre comunicació, i a l’hora rebre-la. Treballem amb persones i per tant, la nostre interacció està carregada de responsabilitat que hem de saber portar i adequar a cada moment. Com deien Freinet, Freire y Kaplún, la comunicació pot oprimir o alliberar. La comunicació és una eina molt potent i s’hauria d’aprofitar al màxim com a eina educativa. A l’actualitat molts joves, i en general tothom tingui l’edat que tingui, és veu afectat i influenciat per els mass media, que introdueixen “imputs” a les ments de la gent i creen i moldegen la seva forma de ser, fer i pensar, encara que a diferents nivells. El problema bé del “reciclatge” o adaptació de l’ensenyament que es dona a les escoles i la seva adequació o contrast amb la realitat, que moltes vegades es força llunyana i això crea contradiccions gens positives. En el text es pot llegir el exemple clar del govern durant “la educación para la paz” amb plantejaments diferents a la postura que va adoptar el govern amb la guerra d’Irak. M’agrada rel terme que va adoptar el senyor Mario Kaplún, “emirec” on considera que cada persona es a l’hora emissor i receptor. Està clar ja que el ésser humà és molt complex i de vegades desconeixem fins a on pot arribar. El mateix autor deia “cuando el sujeto educando logra expresar una idea de modo que otros puedan comprenderla es cuando él mismo la aprende y la comprende verdaderamente”. Però desgraciadament no sempre és fàcil aconseguir això. Com educadors hauríem de treballar aquestes habilitats, tan per a nosaltres mateixos com també saber transmetre-les a aquells amb qui treballem i enriquir-nos mútuament. A la societat de la informació resulta bàsic que les persones siguem subjectes alfabetitzats mediàticament per així poder interpretar correctament els missatges rebuts (saber que ens volen dir) i descodificar-lo i quedar-nos amb “lo bo” o el que ens interessar, saber diferenciar i reconèixer el significat. Conèixer el llenguatge audiovisual resulta fonamental, sinó et quedes enrere, com el que succeeix amb tot lo relatiu a l’escletxa digital, que fa més gran la separació entre uns i altres. No hem d’oblidar que els coses s’han d’interpretar amb el seu context, i mai perdre o confondre els nostres valors o moralitat de les persones. Els drets humans mai s’han de violar i molta gent s’escandalitza amb tot el que es veu a la red o a altres llocs, i que es veritat que fereixen al sensibilitat de molts, però no sols s’ha de veure la part negativa i obsessionar-se amb els perills de la red o la TV, sinó transformar-ho, quedar-nos amb lo bo, i utilitzar-ho pel nostre bé i el del demés, ja sigui per aprendre o de forma lúdica. Molta gent de com por a internet, però molts cops es el desconeixement el que crea aquestes pors, com ara els pares preocupats pels continguts que puguin veure els seus fills (sense la supervisió de cap adult). Com més coneixem aquest món, millor ens podrem “defensar” i cercar allò que volem. Sempre s’ha parlat d ela manipulació de la informació als medis, i la influencia que arriben a crear en certs grups, com ara grups de pressió o fins i tot “sectes”. Encara que jo crec que de vegades es fa un gra massa, o potser no, però em sorprèn que molta gent parli malament i molt desconfiada sobre internet o alguns diaris, mentre que la TV que esta dins de les nostres cases, on els nens la veuen en soledat, on tothom s’asseu al seu davant “a merced de lo que le den”, internet no és el pitjor “monstre”, la TV no es gens inofensiva, de fet crec que te moltíssima força. És per tot lo esmentat, que a la societat actual, les persones han de ser subjectes actius i crítics per tal d’estar en relació amb el món que els envolta, entendre’l, descodificar significats, diferenciar-los, escollir, crear els seus propis, etc. Al interpretar un missatge estem construint nosaltres mateixos un de nou, com cada persona és un mon, cada una en farà una de ben diferent, o de vegades força semblant. Com deia John Fiske (1987), jo crec que “les interpretacions no depenen del text, sinó de les característiques de l’audiència”, tot es subjectiu, i s’ha de tenir en compte l’experiència de cada persona que és el que afecta al seu enteniment i creació de les coses (subjecte creatiu). Per exemple amb la TV, tots recordem els programes que veiem de petits, les imatges, etc. tot això ens a influenciat en la nostre maduració personal. La força ideològica dels Mass Media és molt forta, de fet molta gent no n’és conscient. O com deien Fuenzalida i Hermosilla, “els grups son heterogenis econòmica i socialment, els significats culturals existencials creats son també diferents”. En Newcomb (1978: 275), defineix la cultura com “un sistema de significats compartits i de valores expressats a través de símbols”. Per tant resulta fonamental saber interpretar-los, i avançar i desenvolupar-se a l’hora, sense quedar enrere, ja que sorgeixen nous símbols i significats que si no coneixem ens faran quedar cada cop més aïllats o alienats de la nostre cultura. Com veieu resulta de màxima importància educar als més joves per tal de creixin i desenvolupin aquestes capacitats i no siguin subjectes febles, manipulables, o sense control propi, sabent escollir la seva ideologia, discriminar lo bo de lo dolent, etc. És fonamental educar a les persones per un bon ús e interpretació del mon que ens envolta. Encara que mai podrem arribar a tot arreu ja que cada subjecte es veu afectat epr diversos focs com ara la família, els iguals, la comunitat, els mass media, l’escola, el que veuen a la societat, etc. Tots tenim dret a accedir i participar als mass media, fer creacions útils per als altres, convertir-nos en subjectes socials i saber arreglar els problemes que puguin sorgir, intentar millorar la societat o cultura, mirar pels demés i no només per un mateix, treballar en grup, ser assertius, etc. Així els mass media podran ser-nos útils i ajudar a satisfer les nostres necessitats e interessos. El que jo em pregunto és si es veritat que creem nous significats, ja que cal dir que des de ven petits s’han introduït tota una sèrie de “imputs” a la nostre ment que ja ens estan condicionant i que “res” serà una creació nostre pròpia, o “nova” ja que prové d’un passat e influencies diferents. Fins a quin punt creem significats nous? És bàsic saber que tot el mon dels mass media es mou per interessos comercials, econòmics i/o polítics. Si coneixem el seu funcionament ens serà més fàcil “defensar-nos” i entendre els significats i així quedar-nos amb allò que realment ens interessa. Encara que veure la TV sembli un acte completament passiu, al típica imatge asseguts al sofà, en veritat estem en tot moment interpretant allò que veiem i escoltem, criticant-ho. A partir d’aquí hem de fer un salt, donar els eines necessàries per as que cada persona pugui participar i posar el seu gra de sorra al desenvolupament cultural i social. Com futurs educadors socials hem d’estar capacitats amb uns coneixements, eines, habilitats i mètodes, per saber com transmetre aquest aprenentatge a la societat i facilitar que tothom estigui integrat i sigui partícep d’ella en la nova societat dels mass media, i evitar que l’escletxa digital es faci més gran. Avui en dia és bàsic que cada subjecte tingui capacitat per moure’s en aquest nou mon “digital”.
Podeu trobar el document sencer aquí: http://jcpintoes.en.eresmas.com/MONOGRA5.DOC
